Mal-cabrer

Bona tarda. Hi ha certes coses que son incompatibles, com per exemple, senderistes i anelladors. M'explicaré millor, el diumenge, bon dia per al Senyor, però mal per als nostres interessos per la quantitat de gent que hi ha al camp (malgrat que ho sabem, hi ha vegades que no podem eixir un altre dia, així que...). Bé ja nhi ha prou i vaig a relatar els fets.

Vam inicar una nova incursió per fer el seguiment dels bardisser (acentor alpino) del projecte del grup reiet, primerament el vent va dificultar la pujada al cim de la montanya, cosa que vam arreglar en pas lent però ferm. Una vegada dalt i contemplar les vistes que deixaven entreveure la boira, vam montar vuit trampes per a capturar-los, i esperant l'hora de la revisió en un refugi natural assolejat i resguardat del vent. No hi havien captures, però sí prespectives de paratges diferents i cants d'aus d'alta montanya.

Transcorregut part del matí entre centenars de runnings i senderistes, els bardisser van fer acte de presència, recomptant un grup de 8 membres, entre els quals hi havia un marcat, obrint un poc la porta a gaudir-los de més a prop. Efectivament van acudir a la crida de les restes d'esmorzar de la gent present, cosa que va fer menys atractiu el plat que haviem preparat per a ells.

Cim del Montcabrer

Bardisser

Continuava la tertulia assolejada de bardisser a escasos metres dels peus, personalment, en va agradar veure la bellesa d'aquestes aus sense fer servir els prismàtics i amb aquest bon gust havera finalitzar el dia, si no haguerem tingut el disgust d'anar al lloc de les trampes, i veure com ens havien desaparegut part de les ferramentes d'estudi. Cal dir que segurament aquells que ho van fer seria pel bé de les aus, però per a nosaltres va ser un gran inconvenient, atés que dediquem, com la resta de companys, hores i diners per descobrir nous coneixement de la vida dels nostres ocells.

Malgrat tot, els nostres companys seguiran realitzan aquest projecte, per a mi, fascinant. 

Aeu

Emilio Pons